Per un que la història, la política,la geografia, la poesia i algunes altres menors matèries m'apassionen i em delecten la ment i la vida. Avui tot intentant ser irònic o «retranqueiro». Vull fer-vos cinc cèntims d'eu, sobre l'onomàstic Pere, nom propi masculí d'arrel llatina, Petrus ( femení Petra ), gallec i aragonès Pero, italià Pietro, francès d'oïl Pierre, alemany i anglès Peter, occità Pèire, castellà Pedro, que també porta el Sánchez, actual governant de la Castella imperial, la que descaradament espia i no menteix a Déu i sa Mare. Pere a part de llatí, és la transcripció literal de l'arameu Kefa, que vol dir «pedra o roca», l'idioma en el qual segons sembla  s'expressava i predicava  Jesucrist als seus deixebles jueus i al seu poble, aleshores sota el domini de Roma.

Part d'aquestes dades són manllevades i transcrites de Google, no em plau apropiar-me de coses que no són de la pròpia maldestra collita. D'acord?

Pere un onomàstic que als Països Catalans, juntament amb els Jaumes,  Antonis, Joans i Joseps, fou intensament difós i popular, en l'àmbit masculí, avui els Peres estem en corba descendent. En fi, deixem-ho així. De tots els personatges, reis, governants i polítics que han dut aquest onomàstic, amb més pena que glòria, he trobat els següents :
Pere, deixeble de Jesús de Natzaret. En arameu Kefa. En els inicis va anomenar-se Simó.

Pere el Catòlic, el de la malhaurada batalla de Muret, la mateixa on finí el somni i possible estat catalano-occità, a cavall dels Pirineus. Pere progenitor accidental de Jaume I, fill de Montpeller, occità Jacme.

Pere el Cerimoniós, monarca ferm i inteli.ligent amb una clara gran visió d'estat, molt criticada i contestada pels llepaculs unionistes, d'ahir i de sempre. Infiltrats en la pròpia casa.

Pedro el Cruel de Castella, tot un paradigma del tarannà d'un poble, rei que regnà despòticament, que no sabia  ni de treva, ni concòrdia, vivia a cops d'imposició i intol.lerància. Maneres que malgrat els segles transcorreguts no han variat, pregunteu-ho sinó als de Galeusca i del Sàhara, que el Pedro Sánchez s'ha venut al Marroc per quatres falses monedes de llautó. Qual judes superb i vanitós.

Pere I el Gran de Rússia. Pere de Grècia. Peres, Shimon, polític ambivalent israelià, sionista, membre de la paramilitar Hagana, ensems braç dret de l'estadista David Ben Gurion. L'esmento pel seu cognom, que intentà en els seus darrers anys de vida, signar un acord de pau amb els palestins, com seria el més humà i sensat. De part d'Israel i Palestina.

Pedro Sánchez, del qual ja n'he parlat, al qual aprofito una vegada més per dir-li de dimitir, ell, i el seu govern de coalició, amb els pseudorevolucionaris de Podem i Comuns de la Colau i l'Asens.

Pere Aragonès, el tou i breu, 132è. President de la Generalitat de Catalunya, el qual tanca el llistat dels peres i les pomes, fruita aquesta última de Ponent d'Ilergècia o Xile, tant se val, que basta que una estigui podrida, per malmetre la resta del cistell o de la caixa, i això en sentit figurat és el que tenim amb la malaltissa  taula de diàleg amb Madrid, que els d'ERC postulen i pregonen, als quatre vents, i els altres partits mal dits independentistes segueixen en la forma i en el fons, la resta no són més que buides perepunyetes. Quan en realitat tots plegats partits i polítics no són més  que un pobre esperpent autonomista. He dit, visca els Peres i les pomes. Club en el qual per desig del meu padrí de fonts, en  Pere Barrufet i Sedó de Cal Esquerrer, també en formo part. En el qual vull entrar i recordar de bon grat la finada  figura d'en Pere Capdevila de Cal Seprianet de Juneda, d'exemplar trajectòria patriòtica, i la seua humana com cristiana esposa i vídua. Una abraçada M. Jesús.