Tots els pobles que lluiten pel seu reconeixement i llibertat, els demòcrates que aspiren a construir societats basades en el respecte i els drets humans, els humanistes que creuen en la igualtat entre les persones, en el desenvolupament de les cultures i en la solidaritat entre els pobles, deuen avui agrair a Catalunya, a la seva vibrant societat i als seus dignes representants, la lliçó que han donat a Europa i al món declarant la seva independència. Van votar en referèndum sota el lema "Per la democràcia i la llibertat". Es van enfrontar a l'autoritarisme i la repressió de l'Estat espanyol amb un civisme, un coratge i una intel·ligència que van sorprendre el món. Ahir ho van tornar a fer.

A ningú se li escapa la cruesa del que s'apropa. L'Estat espanyol, les seves institucions i el seu establishment han declarat la guerra al poble de Catalunya. Són despietats i immisericordes, bel·licosos i obtusos, i han avivat els més baixos instints de gran part de la seva societat. No tenen cultura democràtica, no la toleren. En les últimes hores s'ha demostrat que el Govern de Rajoy no volia ni tan sols un armistici, que en realitat ni haguessin valorat una treva o cap classe de concertació. Busquen la humiliació dels catalans. El PP i els poders de l'Estat també desitgen una subversió reaccionària i el PSOE és el seu ostatge. Menteix o s'enganya qui no vegi aquesta realitat.

Però això arribarà més tard; aviat, però més tard. A la ciutadania catalana no solament li queda la resistència, li toca també la construcció d'un Estat a l'alçada dels desitjos i ambicions de la seva gent, de la cultura democràtica que han conreat en aquest procés. Li espera el procés constituent. La República catalana ha mogut les fronteres d'Europa, li agradi a Europa i als seus gerents o no. No solament les físiques, sinó sobretot les polítiques, les que marquen la diferència entre la justícia i la injustícia, la llibertat i la submissió, la democràcia i el totalitarisme. Per tot això, des d'Euskal Herria, moltes gràcies, Catalunya!